Beach Twitter

Ahir vaig tenir el plaer de compartir la xerrada Beach & Twitter, que es va celebrar al Lovework del Tecnocampus

L’acte va estar dinamitzat per Josep-Lluís de Gabriel, fundador de Bitlonia.com i va comptar amb la col·laboració de Montse Cruz, International Projects de CETEMMSA i amb la de Meritxell Morera, fundadora de Sabàtica.
L’objectiu dels Beach & Twitter és apropar la plataforma social als seus actuals usuaris i a aquells que encara no ho són. En aquesta trobada es va focalitzar sobre Twitter, les seves utilitats i tipus d’usuaris, a nivell individual i d’empresa. Es va posar una atenció especial sobre els riscos que comporten aquests tipus de plataformes.
Va ser molt interessant, especialment perquè va haver-hi una representació bastant ecuànim de la societat: emprenedors, periodistes, empresaris, professionals de la comunicació 2.0, treballadors de multinacionals, de pimes, joves, estudiants i agnòstics de les xarxes socials.
Dels molts comentaris que es van fer, voldria destacar que existeix una diferència no generacional entre els que tenen assumit que internet i les xarxes socials han vingut per a quedar-se i són una extensió més de les nostres vides offline, (grup format pels nadius i immigrants digitals) i els que opinen que s’està originant un risc greu de des-socialització, de desconnexió amb la realitat (entenent que la realitat és només física, afirmació que no comparteixo) i de possibilitat d’addició insana i potencialment patològica.
Crec que els darrers 50 anys han tingut tanta innovació tecnològica que és més difícil assimilar-la, parlant en termes genèrics, quan més edat es té. Així, els més joves, els que han nascut amb internet i amb les xarxes, ho troben natural i no s’imaginen la vida sense aquestes plataformes i utilitats, a l’hora de comunicar-se, d’estudiar, d’organitzar-se, etc. Però aquesta seria una afirmació fàcil i no ben contrastada. En funció de la professió que es tingui o dels interessos o necessitats personals, és pràcticament “obligatori” estar al dia en les noves formes de comunicació, promoció i venda de productes i serveis, per no “desconnectar” dels clients i potencials usuaris/compradors.
Internet i les xarxes socials han vingut per quedar-se, ja estan integrats en el dia a dia de milions de persones i evolucionen amb nosaltres, s’han d’entendre com a tal i gestionar-se com tantes altres eines.
Alguns dels nostres avis i besavis, que van conèixer els inicis de la TV, també van considerar al seu dia que la “caixa tonta” robava temps de conversa i de socialització i van alertar dels perills d’una possible addicció. Qualsevol nova tecnologia de comunicació pot ser qüestionada i criticada, es molt sà fer-ho, però si mirem enrere, observarem que totes elles (premsa, ràdio, TV, internet…) estan ja perfectament integrades en funció de les necessitats de l’usuari, aquesta és la clau. És l’individu, en la seva utilització del mitjà el que pot fer un ús sense objectius que pot ser considerat pels experts com a “excessiu” i perillós per al seu equilibri, El que és insà, addicitu i des-socialitzador es pot donar en totes i cadascuna d’elles o és que algú que dedica 4 o 5 hores diàries a la contemplació de la TV (si no és crític televisiu) no està fent un ús addictiu i excessiu?

0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *